divendres, 23 de desembre del 2011

POEMA DE NADAL

                                                     NADAL

                                                           La nit de Nadal
                                                           el bosc s’engalana;
                                                           els avets s’estiren
                                                           per fer la sardana
                                                           entorn del Nadó.

                                                           Una soca vella
                                                           no pot afegir-s’hi
                                                           i diu amb tristor:
                                                           —Jo ja no sóc bona    
                                                           per res;
                                                           no tinc branques.

                                                           Mes, pel cel ressonen
                                                           les veuetes blanques
                                                           dels àngels que diuen:
                                                           —Sí, que vals! no ploris!
                                                           seràs el tió!
        
                                                                          JOANA RASPALL

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada